L’ús d’artefactes
pirotècnics en forma de coets sembla que es remunta a la Xina del primer
mil·lenari. Al segle VII està documentat el seu ús a la Grècia
bizantina, on s’usaven explosions per tirar el foc gregorià. Al segle
XII eren usat pels àrabs, i sembla que foren aquests els que van portar
el seu ús a la península ibèrica entre els segles XIII i XIV. Al segle
XV la ciutat de València delimita zones del seu casc urbà on es pot
fabricar i vendre pirotècnia.
La llegenda vol que l’inventor de la pirotècnia fos el monjo xinès Ti Lang, de la ciutat de Liu Yang, on sembla que fa mes de 1.000 anys ja treballava amb pólvora. El seu poble celebra cada 18 d'abril el seu aniversari oferint sacrificis. En aquella època la fabricació de focs artificials era un art, i s'usaven per tal de foragitar els mals esperits i els fantasmes, que s'espanten amb l'estrèpit dels trons i de les llums. Encara avui, pel nou any xinès, la pirotècnia manté un vincle amb lo sagrat i lo religiós i s'utilitza per espantar els mals auguris i entrar en el nou any amb optimisme. Avui dia la regió xinesa de Liu Yang segueix essent la més gran productora d'artificis pirotècnics.
