Processó dels misteris d’Eleusis, placa votiva sobre ceràmica pintada, mitjans del segle IV av-J.
Iacchos (avatar de Dionisos) figura al centre del registre
inferior de la escena, portant dues torxes, una aixecada,
l’altra a baix, i es presenta el primer del seguici davant la deessa
Deméter. Al registre superior dos altres personatges també porten
torxes.
En la religió grega antiga, els misteris d’Eleusis eren un dels cultes iniciàtics més populars dedicats a algunes divinitats (Demèter, Hades, Dionisos, Mithra, Artemis o Apolo). A Eleusis, els misteris estaven dedicats a la deesa de la terra Deméter i a la seva filla Perséfona. L’aspecte principal d’aquest culte es construïa al voltant de la cultura del blat i del cicle de vida de la natura. Tots els iniciats preservaven els secrets del culte i creien fermament que ells mateixos coneixerien una vida després de la mort gràcies a la seva iniciació a aquest misteri. Com la divulgació dels rites estava estrictament prohibida i que cap autor no ha traït aquest secret, no hi ha escrits que documentin amb precisió les cerimònies.
Se sap que els misteris duraven nou dies. La primera part del ritual consistia en una processó durant la qual es portaven les relíquies sagrades fins a Atenes. Els candidats aleshores es banyaven al mar per purificar-se, i començava un període de dejú fins que la processó, seguint l’estàtua de Iacchos (avatar de Dionisos) tornava a Eleusis. Allà, els Mistes (candidats a iniciar-se en els misteris) consumien Kykéôn, un aliment a base de blat fermentat (amb propietats al·lucinògenes), es realitzava el ritus secret, i els iniciats rebien les revelacions que els permetia accedir a la salvació i a la vida després de la mort.
Iacchos (avatar de Dionisos) figura al centre del registre
inferior de la escena, portant dues torxes, una aixecada,
l’altra a baix, i es presenta el primer del seguici davant la deessa
Deméter. Al registre superior dos altres personatges també porten
torxes. En la religió grega antiga, els misteris d’Eleusis eren un dels cultes iniciàtics més populars dedicats a algunes divinitats (Demèter, Hades, Dionisos, Mithra, Artemis o Apolo). A Eleusis, els misteris estaven dedicats a la deesa de la terra Deméter i a la seva filla Perséfona. L’aspecte principal d’aquest culte es construïa al voltant de la cultura del blat i del cicle de vida de la natura. Tots els iniciats preservaven els secrets del culte i creien fermament que ells mateixos coneixerien una vida després de la mort gràcies a la seva iniciació a aquest misteri. Com la divulgació dels rites estava estrictament prohibida i que cap autor no ha traït aquest secret, no hi ha escrits que documentin amb precisió les cerimònies.
Se sap que els misteris duraven nou dies. La primera part del ritual consistia en una processó durant la qual es portaven les relíquies sagrades fins a Atenes. Els candidats aleshores es banyaven al mar per purificar-se, i començava un període de dejú fins que la processó, seguint l’estàtua de Iacchos (avatar de Dionisos) tornava a Eleusis. Allà, els Mistes (candidats a iniciar-se en els misteris) consumien Kykéôn, un aliment a base de blat fermentat (amb propietats al·lucinògenes), es realitzava el ritus secret, i els iniciats rebien les revelacions que els permetia accedir a la salvació i a la vida després de la mort.
