Trovada de Colles Geganteres a Palamós
Col·laborem amb la Colla Gegantera de Palamós, en la trobada de Colles Geganteres de la Província de Girona, que va tenir lloc a Palamós.
Correfoc de Cazenac 2012
Alguns dimonis de la colla van organitzar un petit correfoc al departement francès de La Gironde. Aquí en tenim una mostra.
A les fotos podem veure en Jordi i en Cortentin, un dimoni de les Gàlies. El Pau va organitzar i encendre la pirotècnia i el personal, i l'Adrià va construir un castell de focs a l'antiga.
A les fotos podem veure en Jordi i en Cortentin, un dimoni de les Gàlies. El Pau va organitzar i encendre la pirotècnia i el personal, i l'Adrià va construir un castell de focs a l'antiga.
Les nostres bèsties 1
Salut, companys de foc !
Us presentem la nostra nova bèstia, el Piròfagus lafosquí, figura espantosa i divertida que serà portada per la quitxalla de la colla al principi dels nostres cercaviles. Està inspirada en el Pirofagus catalanae de la Fauna secreta de Joan Fontcuberta i Pere Formiguera, però ha estat realitzat per un grup d'amigues mexicanes, la Iuliana, la Adriana i la Lucía, que ens han ensenyat a fer paper maixé segons les tècniques tradicionals del seu país. Moltes gràcies a elles per la seva feina i simpatia.
Properament us presentarem la nostra segona fera marina, un llevataps fantàstic !
Us presentem la nostra nova bèstia, el Piròfagus lafosquí, figura espantosa i divertida que serà portada per la quitxalla de la colla al principi dels nostres cercaviles. Està inspirada en el Pirofagus catalanae de la Fauna secreta de Joan Fontcuberta i Pere Formiguera, però ha estat realitzat per un grup d'amigues mexicanes, la Iuliana, la Adriana i la Lucía, que ens han ensenyat a fer paper maixé segons les tècniques tradicionals del seu país. Moltes gràcies a elles per la seva feina i simpatia.
Properament us presentarem la nostra segona fera marina, un llevataps fantàstic !
Presentació
Som els dimonis de La fosca, petits i grans de Palamós, de Barcelona i de tota la costa mediterrània. Ens agrada el bestiari fantàstic, la pirotècnia i, en particular, la història del foc, del seu culte i dels seus usos. La nostra font d'inspiració són les llegendes locals i l'Antiguetat, l'època en què els dimonis es deien Daemons i formaven part del seguici de Dionisos: sàtirs, mènades, serps marines, sirenes i dracs mediterranis... Vine amb nosaltres si ets de la contrada i tens ganes de treballar, divertir-te i formar part d'una associació dedicada a la promoció de la cultura i de les tradicions ancestrals de la terra i del mar.
La cultura mil·lenària del foc, i l’ús més recent de la pirotècnia en celebracions religioses i populars té un fort arrelament a Catalunya i estan documentades des del segle XV. Des dels anys 1980, però, els espectacles de carrer representant besties fantàstiques i llegendàries com ara els dracs, els diables o els dimonis s’han popularitzat fins a esdevenir una part indispensable de qualsevol celebració popular a tot el territori de parla catalana.
Lluny de ser un espectacle merament lúdic, els correfocs posen de manifest una cultura històrica que es remunta a l’ús del foc i de les torxes a la Grècia antiga i a l’aparició dels focs d'artifici a l’edat mitjana usats per a marcar amb solemnitat moments rituals i de festa i per a animar representacions teatrals religioses relacionades amb la lluita del bé i del mal.
A l’apartat “El foc en la història” trobareu més informació sobre la historia de l´ús del foc i de la pirotècnia, il·lustrada amb interessants i estimulants imatges. A l’”Agenda” trobareu les properes dates dels tallers de manualitats i d’assemblees de l’Associació. A l’apartat “Notícies” hi pengem tot allò que fa referència a la vida de la colla.
Els que vulgueu participar en aquesta recerca sobre la història del foc en la nostra terra podeu apuntar-vos a l’associació enviant-nos un missatge en l’apartat “Vols ser dimoni’”. Nosaltres treballem a partir de trobades mensuals, on fem tallers per a joves i adults, per planificar els espectacles i fabricar el bestiari i la indumentària que són el resultat de la nostra recerca.
22 d'abril de 2012 - Primer taller de construcció de bestiari
- Lloc:Taller de Corebarna SL
- Horari: de 9:00h a 13:00h
- Objectius de la trobada: Conèixer i reconèixer la cara dels dimonis. Després, ens iniciarem en l'art de construir bestiari, màscares i guarniments.
- Adreça: Mare de Déu dels desemparats 5, 1er 5a. 08012 Barcelona
Tots hauríem d'anar amb roba que es pugui cremar.
Ai !!! NO!!, que es pugui embrutar. Aquest dia no cremarem res. A la trobada pensarem i ens iniciarem en l'art de construir màscares i guarniments que després podrem utilitzar en els correfocs.
Ciència i indústria pirotècnica al segle XXI
La pirotècnia és la ciència que estudia la combustió dels materials sense participació de l’oxigen. La pirotècnia usa materials capaços de produir reaccions químiques exotèrmiques per produir explosions, escalfor, llum, gas, fum o so. La pirotècnia és usada en la fabricació de focs artificials i d’efectes especials en pel·lícules i espectacles, però també per la preparació de llumins, de senyals de salvament, components de l’airbag, detonadors, o en explosions de pedreres i la perforació de mines.
Els professionals responsables de fabricar, emmagatzemar, manipular i fer funcionar aquests artefactes s’anomenen pirotècnics.
Mercat de la pirotècnia
Sector
|
% de mercat
|
Defensa i espai
|
37
|
Seguretat automòbil
|
34
|
Mines i pedreres
|
13
|
Espectacles
|
7
|
Caça
|
7
|
Altres
|
2
|
L'ús festiu del foc a Catalunya
El foc i la pirotècnia formen part, a Catalunya, de les festes populars, religioses o paganes. Aquest
ús popular és el resultat de pràctiques i de formes de viure autòctones
així com de necessitats humanes individuals i col·lectives.
El cas és que el
foc és un component essencial de la festa al país, durant tot l'any i de
diverses maneres, ja sigui per combustió natural, o per la combustió de
productes el·laborats industrial o artesanalment.
Els exemples d'ús i de culte al foc són nombrosos. Per Reis, la canalla surt amb fanalets o torxes d'espígol. Per Sant Antoni,
a les terres de l'Ebre i a Mallorca és fa una processó amb dimonis i es
fa una foguera on es crema un dimoni, es balla, es menja i es fan
representacions teatrals. El Carnestoltes, s'acaba amb la crema del ninot, a vegades sobre un castell de focs. Per Setmana Santa abunden les processons amb diversos tipus d'espelmes votives, torxes i llums d'oli. Per Sant Joan
es fa un foc que simbolitza la renovació, es cremen mobles vells, se
celebra l'arribada de l'estiu i de un període d'abundància. L'estiu es
l'època del cicle de les festes majors de pobles i ciutats, amb espectacles de dimonis i castells de foc. Per Tots sants es fan ofrenes als avantpassats en forma de llum d'espelma simbolitzant les ànimes. Per Nadal es festeja el tió, símbol de la llar i el foc, del tronc que crema a terra i que porta obsequis als nens...
Aquests i d'altres exemples configuren un panorama que confirma el foc com a element essencial de la festa a Catalunya.
Perquè? Les raons
històriques i simbòliques són les que intentem explicar en aquest bloc,
però sobretot perquè el foc ens serveix per construir la festa, crea una
separació entre el temps normal i el temps festiu. El foc i la
pirotècnia marquen l'inici d'un temps en que passen coses que no passen
cada dia. Com s'entra en un temps de festa: amb un senyal, per exemple
uns tocs de campana, un foc o amb una explosió pirotècnia. La pirotècnia
emmarca el temps festiu i ressalta moments especials, com una forma de
solemnitzar i de crear espai festiu.
Notes preses a
la conferència de Salvador Palomar en el curs de Responsable de Grup de
Consumidors Reconeguts Experts organitzat per la Federació de Diables de
Catalunya, el 3 de març de 2012, al Museu d'Història de Catalunya.
Orígens de la pirotècnia
L’ús d’artefactes
pirotècnics en forma de coets sembla que es remunta a la Xina del primer
mil·lenari. Al segle VII està documentat el seu ús a la Grècia
bizantina, on s’usaven explosions per tirar el foc gregorià. Al segle
XII eren usat pels àrabs, i sembla que foren aquests els que van portar
el seu ús a la península ibèrica entre els segles XIII i XIV. Al segle
XV la ciutat de València delimita zones del seu casc urbà on es pot
fabricar i vendre pirotècnia.
La llegenda vol que l’inventor de la pirotècnia fos el monjo xinès Ti Lang, de la ciutat de Liu Yang, on sembla que fa mes de 1.000 anys ja treballava amb pólvora. El seu poble celebra cada 18 d'abril el seu aniversari oferint sacrificis. En aquella època la fabricació de focs artificials era un art, i s'usaven per tal de foragitar els mals esperits i els fantasmes, que s'espanten amb l'estrèpit dels trons i de les llums. Encara avui, pel nou any xinès, la pirotècnia manté un vincle amb lo sagrat i lo religiós i s'utilitza per espantar els mals auguris i entrar en el nou any amb optimisme. Avui dia la regió xinesa de Liu Yang segueix essent la més gran productora d'artificis pirotècnics.
El foc a la Grècia antiga: Els misteris d'Eleusis
Processó dels misteris d’Eleusis, placa votiva sobre ceràmica pintada, mitjans del segle IV av-J.
Iacchos (avatar de Dionisos) figura al centre del registre
inferior de la escena, portant dues torxes, una aixecada,
l’altra a baix, i es presenta el primer del seguici davant la deessa
Deméter. Al registre superior dos altres personatges també porten
torxes.
En la religió grega antiga, els misteris d’Eleusis eren un dels cultes iniciàtics més populars dedicats a algunes divinitats (Demèter, Hades, Dionisos, Mithra, Artemis o Apolo). A Eleusis, els misteris estaven dedicats a la deesa de la terra Deméter i a la seva filla Perséfona. L’aspecte principal d’aquest culte es construïa al voltant de la cultura del blat i del cicle de vida de la natura. Tots els iniciats preservaven els secrets del culte i creien fermament que ells mateixos coneixerien una vida després de la mort gràcies a la seva iniciació a aquest misteri. Com la divulgació dels rites estava estrictament prohibida i que cap autor no ha traït aquest secret, no hi ha escrits que documentin amb precisió les cerimònies.
Se sap que els misteris duraven nou dies. La primera part del ritual consistia en una processó durant la qual es portaven les relíquies sagrades fins a Atenes. Els candidats aleshores es banyaven al mar per purificar-se, i començava un període de dejú fins que la processó, seguint l’estàtua de Iacchos (avatar de Dionisos) tornava a Eleusis. Allà, els Mistes (candidats a iniciar-se en els misteris) consumien Kykéôn, un aliment a base de blat fermentat (amb propietats al·lucinògenes), es realitzava el ritus secret, i els iniciats rebien les revelacions que els permetia accedir a la salvació i a la vida després de la mort.
Iacchos (avatar de Dionisos) figura al centre del registre
inferior de la escena, portant dues torxes, una aixecada,
l’altra a baix, i es presenta el primer del seguici davant la deessa
Deméter. Al registre superior dos altres personatges també porten
torxes. En la religió grega antiga, els misteris d’Eleusis eren un dels cultes iniciàtics més populars dedicats a algunes divinitats (Demèter, Hades, Dionisos, Mithra, Artemis o Apolo). A Eleusis, els misteris estaven dedicats a la deesa de la terra Deméter i a la seva filla Perséfona. L’aspecte principal d’aquest culte es construïa al voltant de la cultura del blat i del cicle de vida de la natura. Tots els iniciats preservaven els secrets del culte i creien fermament que ells mateixos coneixerien una vida després de la mort gràcies a la seva iniciació a aquest misteri. Com la divulgació dels rites estava estrictament prohibida i que cap autor no ha traït aquest secret, no hi ha escrits que documentin amb precisió les cerimònies.
Se sap que els misteris duraven nou dies. La primera part del ritual consistia en una processó durant la qual es portaven les relíquies sagrades fins a Atenes. Els candidats aleshores es banyaven al mar per purificar-se, i començava un període de dejú fins que la processó, seguint l’estàtua de Iacchos (avatar de Dionisos) tornava a Eleusis. Allà, els Mistes (candidats a iniciar-se en els misteris) consumien Kykéôn, un aliment a base de blat fermentat (amb propietats al·lucinògenes), es realitzava el ritus secret, i els iniciats rebien les revelacions que els permetia accedir a la salvació i a la vida després de la mort.
El foc a la prehistòria
El primer foc a la Terra
 |
Carbó fòssil del període Carbonífer tardà
|
Una
nova etapa de més abundància de focs naturals comença ara fa 6 o 7
milions d’anys, amb l’aparició de l’herba en la majoria d’ecosistemes
terrestres, herba que no només serveix d’esca sinó que propaga el foc
amb facilitat.
Els focs naturals sempre han tingut un rol important en el clima de la terra, en la vida i evolució de les plantes i els animals, i en l’evolució dels ecosistemes. La paleo-ecologia i la paleo-climatologia son dues branques de la ciència que estudien la incidència del foc en la història de la terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)