Diu la llegenda que, per allà el segle III després de crist, Sant Antoni va vendre tot el que tenia i es va retirar en una cova prop de la mar mediterrànea per viure-hi pobrament i així acostar-se a Déu. Per aquesta raó se'l considera un monjo cristià i un pioner de l'eremitisme. A la seva cova, però, un bon dia s'hi va presentar el dimoni, amb visions malignes, mortificants i pecaminoses, i Sant Antoni, evidentment, s'hi va resistir. Però la nit següent, de nou, els dimonis van intentar temptar Sant Antoni, i ell s'hi tornà a resistir, i així es repetí nit rera nit durant uns dies, fins que una nit, Déu es va cansar de l'escena i va intervenir, llançant un "braç de llum" a la cova que va atemorir els dimonis, que se'n van anar amb la cua entre les cames i no van tornar a molestar a Sant Antoni.
Per recordar aquesta llegenda cristiana, el 17 de Gener, per Sant Antoni, a molts pobles i ciutats dels Paísos Catalans es celebren festes relacionades amb el foc i els dimonis. Als pobles de les terres de l'Ebre, per exemple, cremen un dimoni de cartró a la plaça del poble i mengen butifarres. Al barri de Gràcia fan un correfoc, un cercavila i també botifarrada, el darrer dissabte de gener (els foguerons de sa Pobla a Gràcia).
Com veieu a la imatge, Sant Antoni, a més de tenir foc a la mà i als peus, va acompanyat d'un porquet, i per això és també el patró els animals domèstics i dels traginers i se celebra també per Sant Antoni la festa dels Tres Tombs.
LES BOTARGUES i SANT ANTONI
