El nostre logo

Idea de l'Elia (2012, 10 anys)

Els valents dimonis que van assetjar Sant Antoni

Diu la llegenda que, per allà el segle III després de crist, Sant Antoni va vendre tot el que tenia i es va retirar en una cova prop de la mar mediterrànea per viure-hi pobrament i així acostar-se a Déu. Per aquesta raó se'l considera un monjo cristià i un pioner de l'eremitisme. A la seva cova, però, un bon dia  s'hi va presentar el dimoni, amb visions malignes, mortificants i pecaminoses, i Sant Antoni, evidentment, s'hi va resistir. Però la nit següent, de nou, els dimonis van intentar temptar Sant Antoni, i ell s'hi tornà a resistir, i així es repetí nit rera nit durant uns dies, fins que una nit, Déu es va cansar de l'escena i va intervenir, llançant un "braç de llum" a la cova que va atemorir els dimonis, que se'n van anar amb la cua entre les cames i no van tornar a molestar a Sant Antoni.

Per recordar aquesta llegenda cristiana, el 17 de Gener, per Sant Antoni, a molts pobles i ciutats dels Paísos Catalans es celebren festes relacionades amb el foc i els dimonis. Als pobles de les terres de l'Ebre, per exemple, cremen un dimoni de cartró a la plaça del poble i mengen butifarres. Al barri de Gràcia fan un correfoc, un cercavila i també botifarrada, el darrer dissabte de gener (els foguerons de sa Pobla a Gràcia).

Com veieu a la imatge, Sant Antoni, a més de tenir foc a la mà i als peus, va acompanyat d'un porquet, i per això és també el patró els animals domèstics i dels traginers i se celebra també per Sant Antoni la festa dels Tres Tombs.

A les Illes i a València  la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues (dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers cometent tot tipus d’entremaliadures) i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intenten cremar-lo sense aconseguir-ho.

LES BOTARGUES i SANT ANTONI